Facebook Twitter Instagram YouTube flickr 

Seu electronica

Accent femení als Premis Literaris 2020, amb Lourdes Toledo enduent-se el Josep Vallverdú i Meritxell Cucurella adjudicant-se el Màrius Torres

L’autora valenciana ha guanyat el guardó d’assaig amb ‘Inventari de mudances’, mentre que Cucurella-Jorba, barcelonina establerta a les Garrigues, s’ha adjudicat el de poesia amb ‘La volumetria del neguit’

Joan Talarn, que ha lliurat el Màrius Torres, destaca la bona salut dels premis malgrat que “el moment que ens toca de viure no és fàcil per ningú ni enlloc, i per a la cultura, tampoc”

Els Premis Literaris 2020 han distingit aquest divendres dos dones, Lourdes Toledo i Meritxell Cucurella-Jorba, com a guanyadores, respectivament, del Premi d’Assaig Josep Vallverdú i del Premi de Poesia Màrius Torres. Cadascuna de les vencedores s’endurà un guardó de 9.000 euros, que és la dotació dels premis un cop enguany la del Màrius Torres s’ha equiparat a la del Vallverdú amb motiu dels seus 25 anys d’història.

La proclamació dels guanyadors s’ha dut a terme al matí en un acte celebrat al Saló de Plens de la Paeria i en què hi han intervingut Jaume Rutllant, regidor de Ciutat i Cultura, i Joan Josep Ardanuy, director de l’IEI, mentre que l’acte de lliurament ha tingut lloc aquesta tarda a l’Auditori Enric Granados, amb la participació de la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, del president de la Diputació, Joan Talarn, i de l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo. També hi ha assistit la vicepresidenta de la Diputació i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Estefania Rufach, i el director dels Serveis Territorials de Cultura, Miquel Àngel Cullerés. La gala s’ha pogut seguir via streaming.

En la seva intervenció, Joan Talarn, que ha estat l’encarregat de lliurar el Premi Màrius Torres, ha fet un elogi de les figures de Josep Vallverdú i Màrius Torres, sobre els quals ha fet seva una afirmació de Josep Lluís Carod-Rovira que els qualificava com “la parella de fet de les lletres lleidatanes”.

El president de la Diputació ha volgut remarcar la bona salut dels Premis Literaris als quals donen nom aquests dos referents, com ho demostren el nombre d’originals presentats malgrat que “el moment que ens toca de viure no és fàcil per ningú ni enlloc, i per a la cultura, tampoc”. En aquest sentit, Talarn ha destacat el paper de les institucions a l’hora de promoure la literatura “independentment del marc temporal, com aquest d’ara, tan inhòspit”, ja que “la vàlua literària no es pot reduir a esquemes d’espai-temps, perquè la bona literatura no coneix límits, i aquesta és la seva grandesa”.

Una grandesa, ha afegit, que no és possible “sense els lectors, personalitzats en els membres dels jurats, i sense els editors”, en aquest cas Pagès editors, motiu pel qual ha tingut un agraïment per a tots ells que ha fet extensiu a la Paeria i al govern del país.

Per la seva banda, la consellera Àngels Ponsa ha definit aquests premis com un acte de valentia, però també com un indicador de la normalitat cultural del país, i que duguin el nom de Màrius Torres i Josep Vallverdú, ha dit la consellera, “és un acte de justícia”. Ponsa també ha volgut fer referència als moments difícils que vivim, i ha recordat que a partir de dilluns podran tornar a obrir els espais culturals, tot destacant el valor que ha tingut la cultura durant el confinament. És per tot el que la cultura aporta, però també pels grans dèficits que arrossega, que Ponsa ha fet palesa la necessitat d’una Llei de la Cultura. Uns versos de Màrius Torres han posat el punt final a la intervenció de la consellera.

L’alcalde de Lleida ha recordat que la cultura és un bé essencial per a la vida, per a la llibertat, per a la intel·ligència i per la convivència. Així, Pueyo ha explicat que “aquests premis simbolitzen el que la ciutat de Lleida aporta a la creació literària catalana”. A més, ha volgut destacar que aquests guardons exemplifiquen l’aposta de la Paeria, de la Diputació de Lleida i el suport del Departament de Cultura de la Generalitat “per promoure el talent i la creació de dos gèneres literaris molt important per a la cultura del país, com són l’assaig i la poesia”.

Per la seva part, Joan Josep Ardanuy durant l’acte del matí, ha agraït al personal de l’Ajuntament de Lleida l’esforç perquè aquests premis se celebrin en aquests moments, fet que demostra que “la cultura és essencial i segura”. Ardanuy també ha reflexionat sobre “la il·lusió que fa que les premiades siguin dos dones”, tot recordant que “el món de la literatura, de les arts i la cultura en general, viu un dèficit molt greu de presència femenina, i que hagin estat dues dones les que hagin guanyat un premi d’assaig i un premi de poesia fa una especial il·lusió”.

Premi d’Assaig Josep Vallverdú

En el cas del 37è Premi d’Assaig Josep Vallverdú, el veredicte l’ha donat a conèixer Jaume Barrull, secretari d’un jurat format per ell mateix i per Anna Berga, Elena Casacuberta, Teresa Iribarren i Màrius Serra. Optaven a aquest guardó un total de 21 originals presentats.

L’obra guanyadora ha estat ‘Inventari de mudances’, presentada sota el nom ‘La inquietud (Dietari 2018-2019)’ per Lourdes Toledo Lorente amb el pseudònim de Bloody Mary. Nascuda a València l’any 1970, la guanyadora és llicenciada en Periodisme per la Universitat Politècnica de València (1993) i diplomada en Magisteri, especialitat d’anglès, per la Universitat de Saragossa (2010). Ha treballat en l’Educació de Persones adultes, en escoles rurals i bilingües a l’Aragó i en l’escola bilingüe de Santa Fe (Estats Units).

En l’àmbit del periodisme ha treballat per a l’agència Europa Press, France Press, en la coordinació de la Ràdio Local de Mislata, com a corresponsal per a Com Ràdio, i en la coordinació de les revistes ‘Caràcters. Revista de libres’ i ‘Comptactus. Revista d’Arxius i Biblioteques’. Com a articulista i crítica literària ha publicat en ‘El Temps’, ‘Levante’, ‘L’Avenç’, ‘L’Illa’, ‘Lletres Valencianes’, ‘Turia’, eldiario.es i ‘La veu dels libres, entre d’altres. Actualment col·labora amb els informatius d’À Punt. Ha publicat ‘Oficis Valencians’ (Bromera, 2008) i el 2019 ‘Amèrica endins’ (Bromera, 2019-XX Premi d’assaig Mancomunitat Ribera Alta).

Premi de Poesia Màrius Torres

Pel que fa al 25è Premi de Poesia Màrius Torres, que com ha quedat dit ha estat lliurat per Joan Talarn, la lectura del veredicte l’ha ofert Pere Pena, secretari d’un jurat del que també n’han format part Eva Baltasar, Jordi Marrugat, M. Antònia Massanet (nova incorporació d’enguany, renovant Cèlia Sànchez Mústich), Pere Pena i Jordi Virallonga (l’altra novetat, renovant Eduard Sanahuja). En aquest cas, s’hi han presentat 57 originals, 9 menys que en l’edició anterior.

La guanyadora ha estat l’obra ‘La volumetria del neguit’, presentada per Meritxell Cucurella-Jorba sota el pseudònim d’Úrsula de Concabella. Nascuda el 1973 als Hostalets de Pierola (l’Anoia), Meritxell Cucurella-Jorba és resident a les Garrigues des de fa més de quinze anys. És poeta, dramaturga, traductora i dinamitzadora. Va idear l’(H)original, un local dedicat a la poesia al cor de Barcelona que ha sigut i és un referent, ha organitzat festivals de poètiques com ara (per)versos, PARNÀS (Poesia Apassionada Rimada-I-No Àcrata i Salvatge) i Delicadeses·art de tros, entre altres, valorats i premiats en més d’una ocasió. Ha publicat vuit llibres de poesia i ha estat inclosa en diverses antologies. Ha publicat teatre i contes per a nens. Ha traduït teatre, poesia i narrativa (les seves traduccions de Natalia Ginzburg han estat molt aplaudides). Va començar guanyant el Premi Creació Jove l’any 2000; després va venir el Premi Pollença de Poesia 2008, amb el llibre ‘Intemperència roig encès’ i el Premi Jordi Domènech de Traducció Poètica el 2016 amb ‘Clínica de l’abandó’, d’Alda Merini. Està traduïda a l’italià, al francès, a l’anglès, a l’ucraïnès i al turc. Ha creat diversos espectacles poètics i ha col·laborat amb grans músics. Ha recitat arreu dels Països Catalans i arreu d’Europa. Per exemple, el 2019 va participar a l’Istanbul Poetry and Literature Festival.

Gala de lliurament

Quant a l’acte de lliurament dels premis, una gala que ha estat conduïda per l’escriptora i actriu Estel Solé, ha inclòs una acció poètica íntima per celebrar les 25 edicions del Premi Màrius Torres, amb un diàleg de poemes sota el títol ‘En el teu nom’, en referència i homenatge al poeta que dona nom al guardó. Així, s’ha dut a terme un circuit pels poemaris guanyadors del Premi Màrius Torres al llarg d’aquests 25 anys tot establint un diàleg entre una mostra dels poemaris guardonats, alhora que s’ha produït un segon nivell de diàleg amb els poemes del mateix Màrius Torres. Aquest recital íntim ha estat defensat per quatre actrius (Núria Miret, Núria Casado, M. Àngels López i Marta Rosell) i per un trio musical (Joana Cebolla, Jul Frayssinet i Ignasi Gonzàlez al trombó, guitarra i contrabaix, respectivament) que ha replicat els blocs de poemes amb el llenguatge musical.

Els Premis Literaris estan convocats i finançats a parts iguals per l’Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida a través de l’IEI i tenen com a objectiu esperonar la creació dels autors i ser una plataforma útil per donar a conèixer la seva obra i facilitar-ne, a més, la publicació final.