Facebook Twitter Instagram Google + YouTube flickr RSS

Cerca

aoc

El president Joan Reñé inaugura el Congrés Internacional sobre Gaspar de Portolà Es tracta d’una de les cites més importants del 75è aniversari de l’IEI, que acollirà dimecres i dijous especialistes de tot el món

El president de la Diputació destaca que el congrés servirà per repensar la figura d’aquest personatge nascut a Os de Balaguer i tota la historiografia que hi ha al seu voltant
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha presidit aquest dimecres la inauguració del Congrés Internacional Gaspar de Portolà i la Califòrnia del segle XVIII, que se celebrarà dimecres i dijous a l’Institut d’Estudis Ilerdencs i que és un dels actes centrals de la commemoració del 75è aniversari de la fundació de l’IEI. El congrés també inclourà la inauguració, dijous al vespre, de l’exposició ‘El món de Gaspar de Portolà’, que es podrà veure a l’IEI fins al 15 de febrer.
En el seu parlament a l’Aula Magna de l’IEI, Joan Reñé ha destacat que el congrés es fa coincidint amb el 75 aniversari de l’IEI i els 300 anys del naixement de Gaspar de Portolà, i que representa “una magnífica oportunitat per repensar el personatge i tota la historiografia que hi ha al seu voltant”. En el cas de Portolà, Reñé ha recordat que la majoria de les publicacions “són anteriors als anys seixanta, la majoria impulsades també per l’IEI i per la Diputació”, i que ara el congrés suposarà una oportunitat per actualitzar i acostar-nos a “una visió rigorosa de Gaspar de Portolà i de la seva empresa”.
El president de la Diputació també ha volgut referir-se a l’acció colonitzadora corresponent, que es va traduir en “un clar impacte sociocultural negatiu, agressiu i en molts casos ultratjós amb les comunitats indígenes que es van sentit afectades i les quals encara avui esperen que es pugui fer un just rescabalament”. “Per tant –ha afegit Reñé– tots aquests actes que celebrem al voltant de la figura de Portolà, preveuen també un respecte i un reconeixement d’aquesta realitat i a tots aquells pobles que van ser clarament violentats”.
També ha participat a la inauguració l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté, que ha destacat que és fonamental “difondre, més enllà del entorn acadèmic, a través de les actes, el contingut de les investigacions” que s’exposaran i debatran en el congrés.
El congrés inclourà set conferències per tal de cobrir tot el ventall de temes al voltant de la figura de Gaspar de Portolà. Així, en la jornada d’avui Antonio Espino López (UAB) ha ofert una lliçó inaugural dedicada a ‘La situació defensiva de la frontera nord-occidental de la Nova Espanya abans dels anys de govern de Gaspar de Portolà’, mentre que Isidre Puig (UdL) ha intervingut amb ‘Petjades biogràfiques de Gaspar de Portolà i la seva Testamentaria’. Aquesta tarda serà el torn per a Maria Antònia Martí (UAB), que tractarà sobre ‘Catalunya a l’època de Gaspar de Portolà’, i per a Jaume Sobrequés (UdG), amb ‘La societat que va rebre Gaspart de Portola’.
Demà les ponències aniran a càrrec d’Eric Laquente (UAB), amb ‘Pere Fages i Fra Juníper Serra, el conflicte militar i religiós en la conquesta de l’Alta Califòrnia’; Mario Alberto Magaña (UABC), amb ‘Soldados misionales en la frontera de gentilidad de la Antigua California en el período colonial tardío’, i tancarà el congrés Marie Christine Duggan (Keene State College) que parlarà sobre ‘Transición institucional en 1769. Visiones eclesiásticas y militares’.
Un cop s’hagi celebrat aquesta ponència, s’inaugurarà a la Sala Montsuar de l’IEI l’exposició ‘El món de Gaspar de Portolà’, una mostra que oferirà una visió del context que va envoltar Portolà, amb una completa cartografia sobre les seves expedicions militars, la col·lecció d’armes de la Diputació de Lleida i elements procedents del fons numismàtic del mateix IEI.
El catàleg d’aquesta exposició, passarà a formar part d’una publicació que inclourà també les actes del congrés, una monografia al voltant de la biografia de Pere Fages, militar guissonenc que va formar part de les expedicions de Portolà, i la reproducció facsímil del diari de l’expedició signat per un altre dels expedicionaris, l’enginyer militar i cartògraf Miquel Costanso.