Facebook Twitter Instagram Google + YouTube flickr RSS

Cerca

aoc

El 75è aniversari de l’IEI inaugura una exposició de la fotògrafa lleidatana Iolanda Sebé La mostra ‘Una habitació pròpia’ es podrà veure a la Sala Gòtica fins al 17 de setembre.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha acollit aquest vespre la inauguració de l’exposició Una habitació pròpia, de la fotògrafa lleidatana Iolanda Sebé. La mostra es podrà veure a la Sala Gòtica fins al 17 de setembre i forma part dels actes programats per commemorar el 75è aniversari de la fundació de l’IEI.

Iolanda Sebé (Lleida, 1976) compta amb una llarga trajectòria dins el món de la fotografia, on compagina la seva tasca professional de caràcter social amb una faceta més creativa. En aquest àmbit es poden esmentar treballs com ara els cartells per als festivals Músiques Disperses i Nit Sonora, reportatges de viatges com el de l’expedició a la Costa dels Esquelets de Namíbia de l’equip Lleida World Extrem o editorials de moda per a firmes de Lleida i Barcelona.

Les seves creacions porten un segell molt personal, ja que, com ella mateixa explica, cada treball entén que ha de ser únic: tothom és especial i en conseqüència mereix la màxima atenció i respecte, i sempre reflectint aquesta personalitat única que les imatges han de reflectir.

El projecte Una habitació pròpia es desenvolupa a partir d’un text de la poetessa africana Tolba Phanem, que parla de que la dona, abans de concebre el seu fill, li crea una cançó, una cançó que el defineix i l’acompanyarà tota la vida. D’aquesta manera, l’exposició reflecteix la part emocional de les persones, el ser i estar al mateix moment, alliberant la perfecció que tant oprimeix, fins al punt que qualsevol persona podria reconèixer-se en cadascuna de les fotografies, perquè, en realitat, tots som iguals i diferents a la vegada. És, d’alguna manera, com conèixer una persona: sempre sorprèn, mai no hi ha una certesa del que hi trobaràs al final. És la màgia d’allò únic.

Les fotografies estan realitzades amb la tècnica de la doble exposició, capturada en un sol arxiu sorgit de la càmera, en cap cas es tracta de fotomuntatge. D’aquesta manera no es pot controlar el resultat final de la imatge. Les imatges representen, així, el canvi, l’evolució, l’instant que passa i el que ve al darrera.